Have an account? Log in or

Història

PILAR-CAPSIR
La nostra estimada impulsora

Va ser una dona lluitadora amb una profunda convicció cristiana a la que les seqüeles a nivell de mobilitat que li van quedar quan de petita va patir una greu malaltia no van impedir que portés endavant el seu somni d’ajudar els més desfavorits.

Pilar Capsir i Puig
1898-1985
Gener de 2013 - La Vall de Vidre
Els inicis
Cap als anys 40, en acabar la guerra civil espanyola, la Pilar Capsir i Puig, que coneixia bé la zona perquè de petita hi havia estat amb els seus pares, va decidir amb unes amigues, comprar aquesta torre d’estiueig de la família Serrahima, un edifici construït l’any 1919 per uns coneguts fabricants del tèxtil.

Així doncs, aquesta casa es convertiria en la seu de la nostra institució l’any 1942, gràcies al desig profund de la Pilar i les seves companyes de dedicar-se a l’educació de les nenes orfes de pare a causa de la guerra civil.

Una institució dissenyada per donar formació i habitatge a noies joves. En un principi aquestes, que van arribar a ser entre 20 i 25, vivien a la Casa en règim d’internat, doncs no tenien llar. Les seves mares es guanyaven el pa de cada dia servint, feien de minyones internes i no les podien atendre.

La primera pedra
L’any 1943, es va posar la primera pedra de l’església, annexa a la Casa. En aquell temps, la Parròquia de Santa Maria de Vallvidrera havia quedat tancada, i el rector s’havia traslladat a Vallvidrera de la Serra.

D’aleshores ençà, la seva activitat religiosa encara perdura, oferint tant als fidels dels entorns com a les persones que venen a hostatjar-se a casa nostra, participar en la celebració de l’Eucaristia tots els dies, gràcies a l’amable disposició dels pares salesians de la Comunitat del Tibidabo.

L’objectiu
L’objectiu de la Pilar Capsir va ser el d’ensenyar a cosir i confeccionar roba a les nenes per tal que el dia de demà poguessin comptar amb un ofici i guanyar-se la vida fent de modistes. Així va ser com mares, vídues de guerra o dones que estaven servint a Barcelona i no podien fer-se càrrec de les criatures, o famílies amb dificultats, varen anar portant les seves filles.

Aquesta Casa oferia a les nenes una llar estable, persones de confiança, una experiència de convivència i formació. I, per descomptat a les mares, la tranquil·litat de què les seves filles estaven en bones mans, que podien veure-les sempre que els fos possible, amb l’esperança que més endavant podrien recuperar totalment la seva cura i atenció.

Les internes
L’internat va començar amb una vintena de nenes a partir de 12 anys. Allí rebien també formació per poder obtenir uns estudis primaris, i compartien la fe cristiana. Van arribar a conviure-hi 55 adolescents. Aquestes eren ateses també per mestres i tres persones que les acompanyaven en les seves rutines diàries. A més, disposaven d’una cuinera.

Ja adultes, moltes d’aquelles noies es van vincular a la Casa d’una o altra manera per continuar voluntàriament contribuint en aquest projecte. No poques van tenir el desig de contraure matrimoni a la capella. Algunes d’elles van arribar a ser modistes de prestigi i a tenir els seus propis negocis.

Finançament en els seus inicis
L’obra social, en els inicis, se sufragava amb ajudes econòmiques en forma de subvencions de les administracions oficials i donatius de particulars, herències i llegats, així com de la venda dels productes que cosien les joves i del treball voluntari de les persones que hi intervenien.

En la història de las nostra casa fins a l’actualitat també hi han contribuït a fer possible el projecte empreses i entitats socials. Les famílies de les internes, en la mesura de les seves possibilitats, feien una petita aportació econòmica per a contribuir a la despesa de la manutenció de la filla.

L’obertura l’any 1952 de la casa de l’hostatgeria annexa a l’edifici original, destinada a grups de caps de setmana principalment, va suposar una font d’ingressos regular. És gràcies a aquesta, recentment reformada i dotada de millors serveis i comoditats, que s’està podent sostenir cada un dels projectes d’aquesta obra social quan per si sols no serien viables.

Definint l’objectiu
A la primera postguerra, al barri Mas Sauró hi havia poques cases i a l’estació del Baixador de Vallvidrera només s’hi aturava un tren cada hora, era el que anava a Sabadell. Just a sota de la Casa hi havia la font de la Manigua, on s’hi feia ball els diumenges, i on hi anava gent de Barcelona per passar el dia o bé la tarda dels dies festius.
A partir dels anys 50, esdevé a Catalunya una gran onada d’immigrants nacionals que també arriben al barri. En un principi viuen en barraques i, a poc a poc comencen a tenir famílies i a adequar la seves vivendes.

L’any 1953 es dóna forma jurídica i s’institueix com a FUNDACIÓ PRIVADA CASA DE LA SAGRADA FAMÍLIA I SANT IGNASI DE LOIOLA, amb l’objectiu primordial: “l’educació, instrucció i formació moral i religiosa, d’acord a la fe i a les normes de l’Església Catòlica a nenes, filles de famílies humils que no puguin desenvolupar aquesta funció de manera directa”.

Amb el pas del temps, d’acord a les necessitats socials del moment, vers l’any 1954, la Casa va funcionar també com a escola. Molts alumnes eren els fills dels immigrants que en un parell o tres d’anys varen poblar massivament la zona. Aquesta decisió va ser el fruit de la conscienciació de la Senyoreta Pilar Capsir que, adonant-se de la mancança d’un equipament adequat, els esmentats infants quedaven totalment mancats d’educació.

Així s’inicia com a escola autoritzada per impartir classes de Primària tant a les internes com a les filles de la resta del veïna.

Passem ja a l’any 1972
Als anys 70 s’obren altres escoles i es decideix tancar les classes d’EGB, mantenint però, la llar d’infants ja mixta. La Llar en un primer moment depèn del Departament de Sanitat i posteriorment del Departament d’Ensenyament, fins a l’actualitat. Quan a les escoles comencen a incorporar el Cicle d’Educació Infantil de 3-5 anys, la Casa de nou un cop més, s’adapta a les necessitats del seu voltant i es concentra en les edats 0-3 anys que són les que atén fins al dia d’avui.

Paral·lelament durant tots aquests anys, la part de la residència social, es va mantenir i adaptar, sense perdre l’objectiu que la va originar: ser un lloc de recés, de tranquil·litat i de bons aires boscans ofert a persones individuals i a grups que els agradés aquest ambient.

I arribem als anys 80
En els anys 80-90, arribà a tenir un conveni de col·laboració amb Protecció de Menors, posteriorment amb Direcció d’Atenció a la Infància i l’Adolescència. Funcionava, doncs, com a centre residencial d’acció educativa (CRAE) vertical, acollia nenes des dels 4 fins als 18 anys. En algunes èpoques vàrem arribar a tenir un nombre aproximat de 30 nenes i adolescents. Més d’una, en no tenir opció de retornar al nucli familiar, va continuar-hi vivint fins que es va poder emancipar. Era habitual també tenir acollides filles de firaires i venedors ambulants: aquestes famílies van poder fer possible que les seves filles estiguessin escolaritzades i a la vegada mantenir la seva activitat laboral. Aquestes les venien a recollir el divendres i les retornaven els diumenges al vespre.
Dues dècades més tard
A mitjans dels 90 i, a petició sobretot de les famílies de la llar d’infants amb fills germans dels alumnes i de nens d’altres escoles veïnes que dinaven al menjador de la Casa, quan s’inicia els mesos de juliol i uns dies al setembre, un casal d’estiu per a infants de entre 3 i 12 anys.

Quan a finals dels anys 90 no es renova el conveni amb la DGAIA, aquestes instal·lacions es posen a disposició de dones joves i mares amb fills que es troben en situació de vulnerabilitat i es treballa en coordinació amb els serveis socials que les atenen per facilitar que puguin tornar a viure de manera autònoma i independent.

La Casa continua adaptant-se al moment present
La Casa de la Sagrada Família, al llarg de la seva existència i amb l’objectiu sempre d’integrar-se i servir al barri, ha passat per multitud de reestructuracions i ampliacions per adequar-se i donar una resposta òptima a cada moment.

L’any 1989 es modifiquen els Estatuts inicials i s’inscriu en el Registre de Fundacions Privades de la Generalitat de Catalunya amb el número 445.

L’any 1992, s’incorpora igualment al Registre d’Entitats, Serveis i Establiments Socials en la secció d’acolliment residencial amb el número de registre SO1863 i igualment a la secció d’entitats privades d’iniciativa social amb el número EO1521.

L’Òrgan de Govern
L’Òrgan del Govern el constitueix un patronat de senyores. Algunes d’elles havien conviscut entre les nenes d’aquells primers anys d’internat, i ara lluiten a diari amb gran tenacitat, perseverança i il·lusió per la seva continuïtat de forma totalment desinteressada a pesar dels temps de crisi que ens toca viure.
Labor que desenvolupem actualment
INTERNAT PER A NOIES més grans de 18 anys, a les que acollim per donar solució immediata a algun problema familiar o social.

RESIDÈNCIA PER DONES que hi han vingut per fer-hi una estada més llarga per motius diversos.

CASA D’EXERCICIS I D’ACOLLIDA. La Casa és gran i obrim les portes a grups que vulguin venir a fer reunions, convivències, trobades, etc.

LLAR D’INFANTS autoritzada pel Departament d’Ensenyament amb una capacitat màxima de 41 alumnes amb edats compreses entre 0 i 3 anys.

CASAL D’ESTIU.: Oferim aquest servei tot el mes de juliol i la primera quinzena de setembre per facilitar als pares que treballen la tranquil·litat de tenir els seus fills en bones mans.

Buscant sempre el benestar de la persona
Per tal d’aconseguir una educació global i el benestar de cada individu, la Casa proporciona a totes les persones que hi viuen:

  • L’aliment diari suficient i adequat a cada edat.
  • Les mesures d’higiene, benestar i confort necessàries per a un perfecte desenvolupament del cos i de la ment.
  • Els mitjans materials i espirituals perquè tothom pugui tenir accés a una educació integral.
  • Però sobretot, la nostra intenció i preocupació és fomentar en tot moment l’ambient familiar que ajudi a realitzar un treball responsable.
Finançament actual
Per aconseguir tots els nostres objectius ens financem mitjançant:

  • Les aportacions dels pares de la Llar.
  • Donatius particulars.
  • Subvencions i ajuts dels estaments oficials.
  • Col·laboracions dels grups dels caps de setmana.
  • Disposem a banda, de la col·laboració desinteressada de diverses persones voluntàries que ens ajuden en cada cas i objectiu.
L’equip educatiu
Aquest avalua dia a dia el projecte educatiu i revisa especialment si l’objectiu general de viure en un ambient familiar, alegre i serè, és una realitat de la Casa.